Osaka European Film Festival

終わった！

昨日、OEFFは終わりました。３日だけど、多すぎ映画がありました！

去年、このイベントについてぜんぜんを知ってたけど、今年行きたい。まず、チケットを取らなければならない。イベントの前日に、友だちは電話かけました、彼女はただのチケットをもらったけど行けない。ユウピイイイイイ！

金曜日、フランスの映画を見た。昔のフィルムだった、1965年。。。前のポスト映画の大冒険の話したけど、映画はヌーベルバグのフィルムでした。そしたら、多分台本と主人公はちょっと珍しいけど意味があります。

土曜日、「El Orfanato」というフィルムを見た。スペインのテロル。映画でした。映画は「The Machinist」を似ました。面白かった。映画の前に、監督に質問をできて、僕ができなかった。。。僕に選ばれませんでした。

最後、日曜日、イタリアの映画を見た。名前は「Fuori dalle corde」.　この映画はボクシングの選手の話。映画を見やさしかった、アクションがありましたから。多分、スペインの映画の台本の方がこの映画のより面白かった。

昨日、暇から、映画も見た。この間に、いろいろな映画を見たので、「Texas Chainsaw Massacre」を選んだ。映画を見るを始めて、映画がすごい楽しみした。

S’ha acabat!

Aquests dies va tenir lloc a Osaka el OEFF, també conegut com a Osaka European Film Festival. Bàsicament és un event realitzat anualment per tal de donar a conèixer pel·lícules europees al públic japonès. La meva opinió és que és un esdeveniment muntat única i exclusivament per als 4 frikis de torn i que no està a l’abast del gran públic, ja sigui perque trobar els llocs és superxungo o pel rotllo elitista del que van a l’hora de muntar-ho tot.

La cosa durava des de dissabte fins a dilluns, encara que ja us vaig comentar com el divendres vaig anar al visionat d’una pel·li de la Nouvelle Vague, Masculin, Féminin… En fi, per a més informació salteu al post d’ahir.

Dissabte va ésser el torn de “El Orfanato”, una pel·li de procedència espanyola que em va recordar bastant a “El maquinista” i “El Laberinto del fauno”. És una pel·li de misteri/terror força interessant, sobretot pel desenvolupament, però que va fer que em quedés sobretot amb la fotografia. Hi ha alguns “takes” francament bons, i algunes idees em van semblar força bones. De surrealistes es poden qualificar les preguntes que la premsa japonesa va fer al director… A vegades flipo amb lo superficial de l’audiència japonesa. No se’m va permetre fer cap pregunta al director encara que vaig saludar al seu germà a la sortida (eren bessons i el vaig confondre). Segons ma mare, ha estat directament estrenada a televisió.

Diumenge, era el torn d’Itàlia amb “Fuori dalle corde”, un drama que ens explica les penúries d’un boxejador fora dels circuits oficials per tal de guanyar-se les garrofes. Violència, poca censura i la intenció de retratar un món que certament existeix. El guió, fluix i fàcil de preveure, però com a producte d’entreteniment enganxa. El director italià em va semblar força simpàtic.

I finalment dilluns em vaig saltar la dosis oficial de cinema i vaig veure a casa “The Texas Chainsaw Massacre”. Una pel·li francament molt bona i que situaria entre les meves 5 preferides en el gènere del terror. Escenografia GENIAL i molt bones idees per fer por sense necessitat de mostrar tones industrials de sang i fetge.